El valor del nostre oli

ENRIQUE MOLTÓ

Enrique Moltó, climatòleg, és professor de Geografia a la Universitat d'Alacant

'M’auelo' sempre va dir, amb raó, "no demaneu pluja demaneu bones collites". L'any va ser molt sec fins a l'abril, però des d’aquell temporal ens vam inflar i, tot i que hi va haver un altre període sec entre maig i la primera quinzena d'agost, molt normal, per altra banda, els mesos de setembre, octubre i desembre van ser molt plujosos i ens permeten acabar l'any amb un excedent molt clar.

Tot i ploure en moments clau, la collita d'olives en cap moment semblava bona, però tot el que pot anar mal va pitjor, i la humitat, al costat de les altes temperatures de setembre i octubre, va afavorir la expansió de la mosca de l’olivera i  va promoure la caiguda de la fruita, també ajudada pels temporals de vent de ponent d'octubre a desembre.

Per acabar, cal afegir el pitjor i més incontrolable dels factors, el preu molt baix de l’oli que, juntament amb els baixos rendiments del fruit, amb mitjanes per sota del 18%, quan l'habitual és, com a mínim, el 22%.

Tot això dóna com a resultat preus inferiors a 30 cèntims per quilo d’oliva, lluny del mínim acceptable no de rendibilitat sinó de sostenibilitat del cultiu. Tot i ser cert que quasi ningú viu de l’olivicultura en aquestes comarques, la situació actual la posa massa per baix del que es pot suportar, fins i tot com una activitat secundària o d'oci.

Curiosament, les almàsseres privades proliferen en aquesta situació a tot arreu, competint entre si i amb les cooperatives. L'oli d'oliva a més de estar bo ha de ser bo, és a dir, que ha de ser sostenible per valors justos socials i mediambientals. Molts viuen obsessionats amb salvar la selva amazònica o els pols i signar tot el que Change.org els posa per davant, que és fàcil, però després no es preocupen per preservar un paisatge Agroforestal proper, consumint a un preu just el que el nostre pulmó d’oliveres, el nostre sumider de CO2, produeix.

Després de 18 anys vinculats al sector cooperatiu d'oli, em retire a un segon pla, disposat a ajudar en tot el que puga per desenvolupar un producte en el qual crec.