Els clàssics

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

Quan arriba el mes de juny, moltes famílies amb fills estudiants pateixen les proves d’accés a la Universitat, les anomenades PAU, l’antiga Selectivitat. També, a l’entorn d’aquest examen sorgeixen qüestions com la seua utilitat, si realment reflecteixen els coneixements dels estudiants o són aptes per a indicar la maduresa adequada i necessària per accedir als estudis universitaris. La conclusió que predomina és que mentre no s’invente una altre sistema, aquest és entre tots els mals, el menor.

Com a professora de literatura, observe que no hi ha un examen específic d’aquesta matèria, només de forma disfressada, dins dels exàmens de llengua espanyola i de valencià, una pregunta literària que generalment els estudiants aprenen de memòria a partir d’un text prefixat en els llibres de batxillerat, però que de cap manera reflecteix ni tan sols si l’estudiant ha llegit el llibre sobre el qual se li pregunta

La literatura no aprofita per a res –això ho he sentit dir a un important catedràtic de literatura medieval, és a dir que no aprofita per a curar malalts, ni per a construir cases ni ponts, ni per a guanyar eleccions, però sense literatura no som res. On està tot el bagatge intel·lectual transmés en les obres literàries que ens ha format  com a persones? És que la literatura i per extensió la lectura dels clàssics és una cosa elitista i pròpia de gent diletant apartada del món? Els que ensenyem literatura clàssica som els últims romàntics?

En un món en què predomina la immediatesa, una reflexió com la que suggereix la lectura d’obres clàssiques requereix temps que no tenim, coneixements que de vegades es passen per alt i una curiositat pel saber que actualment és bastant escassa.

El Quixot, el Tirant, les dues obres més significatives de les nostres literatures hispàniques són, primer que res, divertides, en segon lloc, instructives i en tercer lloc, filosòfiques. Quedem-nos en el primer estadi per apropar-nos als protagonistes i gaudir de les estrambòtiques aventures d’Alonso Quijano, a qui tot sembla eixir-li malament en la seua bogeria irreconciliable, o bé llegim els passatges sensuals dels amors entre Tirant i Carmesina, observem el seu món, els viatges, la serietat i l’humor i en totes dues trobarem la inspiració per continuar llegint i llegint. Els més menuts s’han d’emocionar amb els clàssics, amb una deguda informació, no dubte que si es fa així tindrem el dia de demà ciutadans cultes i sobretot, amb una bona capacitat crítica, perillosa per a aquells que s’han entestat en anar llevant importància a l’ensenyament de la literatura, amb arguments com que estudiar la seua història és avorrida, pesada i indigerible. Pobrets, ells que no lligen!