Els feliços Anys Vint

JORDI PEIDRO

Ilustrador y escritor

Comencem dècada amb sensacions semblants a les dels famosos Anys Vint del passat segle. Hi ha diferències, és cert, però també preocupants
similituds i ja sabem com va acabar allò.

Llavors s'eixia d'una guerra atroç que va marcar les existències de milions de persones i s'acabaria per desembocar, al 1929, en un desficaci econòmic, damunt el qual s'edificarien els règims totalitaris que perpetraren, poc després, les majors barbaritats de la història.

Hui tot sembla més controlat, és cert, la crispació sols està a les xarxes socials i a grups minoritaris que s'amaguen darrere de banderes, abans d'anar a fer-se la cervesa de migdia. Però no hi ha que equivocar-se, les guerres aranzelàries, les ideologies populistes d'extrems, un canvi climàtic que té, si no canvien molt les coses, el 2050 marcat en roig al calendari i la incertesa laboral en un futur cada volta més acaparat, o podríem dir aclaparat, per la presència de la tecnologia, deurien fer-nos reflexionar.

Estem en una dècada fantàstica per a que el gènere humà recupere el protagonisme a un món on es produeix més menjar que el que ens fa falta -sols hem de repartir-lo millor-, on l'energia, abans de que acabe la dècada, serà quasi exclusivament solar. On l'ús d'eixa mateixa energia reduirà la utilització de l'aigua per a generar-la i la possibilitat de dessalinitzar-ne de manera fàcil.

Una dècada on la intel·ligència artificial i la medicina donaran un enorme pas endavant millorant i allargant la vida de les persones i deixant-los més temps lliure per dedicar als seus interessos.

Què pot passar puix?

Que comencem a deixar a la gent pel camí, per exemple. Que tot el qui no siga útil es convertisca en un pària. Que no fem cap cas a l'assumpte del clima i la catàstrofe ens abaste deixant un món dessolat i provocant que la propera guerra mundial siga per l'or blau, l'aigua. O que la intel·ligència artificial agafe el domini del món i els humans quedem, al seu costat, com a elements peculiars, prescindibles o no, en funció del que les màquines consideren que les molestem.

Aquest futur, si no volem la versió imperfecta, ha de vindre marcat pel reforçament de l'educació la cultura, per un nou humanisme que s'haurà d'enarborar per damunt de termes tan caducs com països o religió. A la nostra mà està i als propers deu anys és on s'han d'edificar els ciments de la nova era.

Un repte apassionant