Els ous de la serp

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

Per a mi un dels més brillants poetes contemporanis és Joan Vinyoli, sense manyscapte del gran Estellés. Doncs bé, Vinyoli té un poema, “Amb ronca veu”, que acaba així:

     ...I sóc el gall salvatge´

     I m’estarrufo collinflat i canto,

     Tot i saber que guaiten

      els ulls del caçador...

     Fa tremolar una mica i tot. I, a propòsit d’aquelles belles paraules, jo em pregunto: com ha crescut de forma desmesurada l’extrema dreta de Vox?

     M’ho preguntava ja en les passades eleccions andaluses. Veure 400.000 persones que han votat Vox. S’adonen aquests votants que estan votant la veu del qui va assassinar García Lorca?

     I el mal és que l’extrema dreta continua creixent: són hereus de Franco i d’una dictadura. I encara posen com a excusa l’independentisme de Catalunya (aviat, de tots els Països Catalans). S’han adonat els andalusos que Espanya els ha copiat, que els ha arrabassat el seu folklore -tan ric i amb tants matitosos? Recordo una pel·lícula de Franco (sí, era cineasta) en què un basc s’enamorar d’una andalusa, que el rebutja. Però quan el basc parla en accent andalús i porta un barret d’aquells amb un clavell, la donzella cau retuda als seus peus.

     Aquí van guanyar la guerra els bàrbars, i a tot Europa la van perdre. No és estrany que fos que aquí, a l’Estat espanyol, tinga un gran recorregut, i, en canvi, a Europa, se senten proscrits.

     A pesar de tot, creixen com bolets: els amenaçadors ous de la serp estan en època de bona salut.

     També, com a compensació, parlaré d’un altre fenomen curiós: a les Corts espanyoles hi ha més diputats independentistes que mai en la seva història, per causes oposades a l’auge de Vox.

     Hem de combatre l’extrema dreta, que ja sabem com se les gasta: paraula d’alcoiana.