Els refugiats

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

M’ha caigut a les mans un breu assaig de Sami Naïr, el catedràtic francès, d’origen algerià, que és conegut a tot Europa com a politòleg; es titula “Refugiados” i ha sabut, amb la seua intel·ligència habitual, copsar tots els prejudicis que els refugiats desperten a casa nostra. N’ha fet un decàleg, que diu:

Primer: abans hauríem de resoldre els nostre problemes que no els dels altres; segon: ja en tenim molts, d’asilats!; tercer: aquesta gent només vol viure amb ajuts i subvencions i no volen fotre un brot; quart: per què no els acullen els seus germans, dels països àrabs?; cinquè: els qui defenseu tant la bondat d’acollir-los, per què no els foteu a casa vostra?; sisè: primer ens hem de preocupar pels nostres aturats; setè: vénen a imposar-nos els seus costums, i ells no estan disposats a adoptar els nostres; huitè: no són refugiats, sinó immigrants que vénen als països rics;  novè: ni s’integren ni s’adapten; desè: fem com els britànics: aquest no és el nostre problema.

Val a dir que Sami Naïr contesta cada un d’aquests deu prejudicis d’una manera contundent, sense rèplica possible. Degut a l’extensió d’aquesta columna, no puc referir les respostes del politòleg, però vos assegure que valen la pena i que ens obliguen a fer una ullada al nostre interior. Jo mateixa, i crec que tots vosaltres, hem sentit aquestes estupideses en moltes ocasions.

El mal és que els prejudicis estan creixent en tots els llocs i que van in crescendo. Sentir per exemple l’home més poderós de la terra parlant d’expulsions, de murs i de legalitzar la tortura posa els cabells de punta. A tot Europa, el discurs xenòfob és cada volta més i més agressiu. Mireu per exemple el bisbe de Vic, Romà Casanova, que ha dit, literalment, que avortar és un genocidi. Està boig o què? Sap què és un genocidi? A més si tant el preocupa la baixa demografia occidental, per què no contribueix ell mateix i es reprodueix?

La veritat és que de mica en mica augmenta el sentiment egoista (jo tinc més que els altres, que es foten) i el sentiment de la por: no em voldran matar o robar, eixos moros? Oblidant que nosaltres tenim màfies, corrupció i delinqüents per donar i vendre. .

Torne a recórrer a Bertolt Brecht, quan diu:

Quan arriba el moment de desfilar,

molts no saben

que l’enemic és el que camina

al davant.

Que la veu que els mana

és la veu de l’enemic,

i que els que parlen de l’enemic

són, ells mateixos, l’enemic.

Alerta: que l’enemic no siga el que ordene els nostres passos. Siguem lliures: paraula d’alcoiana.