Emigració
La Columna - (viernes, 16 de enero de 2015)
“Como gane Podemos, yo me voy de este país”. Així vaig sentir que soltava un dirigent del Partit Popular provincial entre un rogle d’amics les pasades festes de Nadal. Semblava una amenaça, però realment forma part de l’estratègia de la por davant l’imparable ascens de Pablo Iglesias.
Mire, senyor polític el que s’en va d’ací soc jo com açò no minve. Poca cosa podem fer els periodistas aturats davant el nostre panorama profesional i amb les tripes rebolicades cada vegada que apareix un falç i electoralista anunci de reobrir una nova televisió autonómica.
El seu avís seyor polític és una falta de respecte cap a tota eixa generació de joves que els darrers anys han hagut d’emigrar per guanyar-se la vida fora del nostre país. Si voste se’n va, això no és emigrar. Emigrar NO és fugir de ningú, és fugir de la fam. Ara i sempre.
I si no repase l’ultim número de la revista Alberri del Centre d’Estudis Contestans. Un interesant treball d’Investigació, de l’historiador Enric Morrió recull l’emigració masiva fa un segle a Benilloba. Un centenar de joves es van vore obligat a viatjar als Estats Unids en busca de futur. Històries dures, de misèries, de supervivència.
Esta aventura americana no va ser un fet aillat a les nostres comarques, i desgraciadament, es torna a repetir 100 anys despres. Açò senyor politic si que es emigració. Lo seu és poca vergonya.