En defensa del comerç de proximitat

NATXO LARA

Natxo Lara és periodista.

És un dels temes que més preocupa els polítics i les patronals empresarials en els últims anys. El sector terciari, que és el que dóna servei auxiliar a tot el món, és un dels més potents de la nostra Economia. El conformen des d’una agència de publicitat a una assessoria passant per un forn de pa. Gent que treballa per a la gent.
No fa ni quaranta anys, el sector terciari, el comerç envaïa tots els carrers d’Alcoi, sobretot el de Sant Francesc, Sant Llorenç, Mossèn Torregrossa… és a dir, el centre. Canviaren els hàbits i canvià l’estructura de les empreses comercials, i sorgiren els grans magatzems. Grans superfícies que t’ofereixen tota mena de productes i de serveis d’oci com restauració o el cinema. Els grans magatzems s’imposaren al xicotet comerç i, fins i tot, les ciutats canviaren al voltant d’eixes grans superfícies. Del centre, el comerç se n’ha anat a L’Alameda.

Qualsevol dels dos plantejaments és vàlid. Un concentra tot en un edifici, i l’altre es reparteix pel poble i li dóna vida als carrers. El xicotet comerç permet les persones parlar entre elles, comunicar-se, opinar sobre la qualitat del producte i generar vincles. No amague que m’agrada més el xicotet comerç, per tot això, i per la qualitat del servei. Preferisc parlar amb la meua fornera que amb una màquina o un telèfon. I ací ja estem fent referència a la nova moda d’Amazon, que és la tercera versió de la manera de vendre i comprar en l’actualitat.

El cert és que els xicotets comerços s’hi han hagut d’espavilar, i tant que sí! A Alcoi tenim uns mercats fantàstics, amb aparcament, servei a domicili i tracte personalitzat. I molts dels negocis a peu de carrer han canviat el xip. I ara tornem un poc a viure com quan jo era xicotet: quan la fornera sabia el meu nom i els meus gustos. Com és possible això?

A resulta que l’altre dia vaig al forn de pa de baix de casa i Minerva, la meua fornera (no sé com conec el seu nom, però el conec), sense jo dir-li res, em posa la viruta que a mi m’agrada: torradeta. I m’especifica que a la meua Julia li agrada el pa de Borruix de dos talls i no massa cremat. Increïble. Coneix els nostres gustos! Sóc fan número 1 del comerç de proximitat, encara que el centre comercial em serveix per a altres moltes coses, sobretot per al cine i per a no haver d’agafar el cotxe o no haver d’anar a Alacant a comprar determinades coses.

Llarga vida al comerç de proximitat