Enrere
La Columna - (lunes, 26 de febrero de 2018)
El món de la cultura viu dies d'escàndols avivats a colp d'ordres judicials, ja saben: rapers condemnats, llibres segrestats i obres d'art censurades en una recent setmana horribilis per a la llibertat d'expressió. Cal tirar la vista enrere per adonar-nos de com són de greus estes anomalies democràtiques. Perquè em comprenguen, dos exemples, els dos d'esta terra que trencaren motles enllà, en el passat en un món que aleshores era en blanc i negre.
Tot i la censura d'un dictador que agonitzava, Madrid acollia la història d'un Messies des divinitzat amb Maria Magdalena a ritme de pop. Trencadora empremta artística que tot i les acusacions d'heretgia va triomfar amb un jove Camilo Sesto al capdavant.
Imaginen hui a un cantautor de renom que parlara en una de les seues lletres d'uns xiquets, menors que desperten a la sexualitat amb una veïna madura que els mostra el seu cos nu en un descampat. Què pensaríem hui d'un nou Homenatge a Teresa? Ovidi ho va cantar en eixa època tan fosca i hui el seu sentiment és indiscutible, continua intacte.
Ara, malauradament, les dos espanyes es troben més vives que mai i sembla que esta societat és un poc més antiga.
Perquè tot açò va passar i va triomfar, fa molt i alhora no tant, estos dies, en el 2018, tinc la sensació que anem un poc enrere. Sempre és millor endavant. Feliç setmana.