Enrique Moltó Valor
La Columna - (lunes, 31 de diciembre de 2018)
Enrique Moltó Valor va anotar durant anys en uns quaderns diferents qüestions referides a la meteorologia observada, però també a l'evolució de les tasques agrícoles, als ingressos per la venta de collites i pels treballs externs amb que arrodonir i complementar les sempre irregulars rendes agràries, esdeveniments familiars de relleu, etc. No són estrictament diaris de sentiments íntims, són més be dietaris objectius d'activitats, i per això no té un la sensació de violar cap intimitat en llegir-los. Una de les màximes d'Enrique era no ocupar mai més d'una línia en el corresponent a cada dia de l'any, en una mena d’antic twitter. Enrique, quasi exclusivamente valencianoparlant, tan sols aprengué a escriure en castellà i en este idioma és en el que están escrits estos quaderns. Són quaderns corresponents als anys quaranta, cincuenta, seixanta, setanta, pràcticament fins l’actualitat, encaras que n’en falten molts. He llegit coses com que les fonts van brollar després d'un temporal (senyal que indica que abans s’havien assecat), que la neu havia assolit un gruix de 20 cm al gener de 1965, sense poder fer res durant molts diez, de la intensitat del fred, de com l'aigua d'un got es gelava al sol en ple dia, de la sequedat d'agost, de com feia calor fent olives, de com havien eixit les cabanyoles, dels vents huracanats de març, de temporals de llevant, de l'obtingut per la venda de les olives o de quan s'havia de fer la poda en tal o cual bancal. Fa poques setmanes la técnica de la pedra en sec va ser declarada patrimoni inmaterial de la Humanitat. Fa dos anys, mon tío Manolo, amb 94 anys, m’ajudava a desfer una sulsida que taponava un camí i fa un any va faltar. Pot ser l’espírit cooperatiu de l’agricultura familiar d’aquestes comarques, que va construir i manté el nostre paisatge agrari, també deuria ser protegit.