Escoltar el silenci

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Seré breu

Escolteu el silenci? No, no és una pregunta retòrica, sinó la constatació d’allò que observem a través dels vidres de les finestres o quan eixim als balcons. Parem l’orella i no sentim res, ni un bon dia amable i somrient del veïnat, ni el murmuri de les persones carregades amb les bosses de la compra entrant i eixint de les botigues, ni el soroll de les criatures jugant al carrer, ni el so del tràfec dels cotxes, ni tantes altres coses que, fins fa ben poc, formaven part de la banda sonora de la nostra quotidianitat.

I eixe silenci que hem agraït, fins i tot desitjat, en moltes ocasions i d’això no fa massa temps, ara resulta esfereïdor, ens produeix desassossec i inquietud, ens fa adonar-nos de la nostra vulnerabilitat i fragilitat com a éssers humans. I eixa sensació no ens agrada gens ni miqueta, perquè ens crea inseguretat, perquè ens provoca incertesa.

Veritat que al llarg d’estos dies us heu preguntat si tot açò no serà un malson, si no serem els protagonistes o els figurants d’una pel·lícula de por? Doncs no, res més lluny d’això. Una vegada més es compleix la premissa que la realitat supera la ficció i ens colpeja amb la seua duresa, perquè un bitxo malcarat ens ha confinat a les nostres cases, ens ha atemorit, ha fet saltar pels aires els nostres costums, la nostra sociabilitat i, fins i tot, la manera de treballar. I també ha sigut eixe mateix bitxo malcarat qui ens ha fet aflorar les nostres dues cares: la de la mesquinesa i la de la solidaritat.

Estic segura que en reeixirem més prompte que tard, i ho farem reforçats, però no tinc cap dubte que aquesta crisi sanitària de primera magnitud, que estem vivint en primera persona, ens farà replantejar-nos-ho tot, invertir la piràmide dels valors que fins ara ha regit la nostra vida. Si no és així, és a dir, si no ens parem a pensar i a reflexionar en allò que estem fent malament, si no som capaços d’aprendre d’aquesta experiència brutal, mal viatge haurem fet.

Mentrestant, cuideu-vos, cuidem-nos. Jo em quede a casa!