Esport professional en Alcoi: Humilitat
La Columna - (martes, 18 de junio de 2019)
Han hagut de passar dues setmanes perquè haja reaccionat mínimament després de la desfeta de l’Alcoyano en Segona B. També estic dolgut i trist pel Patí Alcòdiam. Els dos equips de l’elit alcoiana, de l’esport professional, ens han pegat una bufetada tremenda que ens ha deixat tremolant i amb prou de mala llet.
No es tracta ara de treure culpables ni de fer mala sang. Pel que fa al futbol, ens hem tropessat amb una colla de futbolistes gossos i malfaeners que no sentien els colors. En l’hoquei, simplement, sembla que el pressupost no donava per a més.
La Realitat és la que hi ha. Som de Tercera en futbol i de Segona en hoquei. I això a l’orgull del puntet alcoià ens toca les boles prou. Com som! La gent està avergonyida per jugar davant l’Atzeneta d’Albaida! I és que, potser, hem pixat massa alt estos últims anys.
Jo crec que hem de fer les paus amb el Deportivo i amb el Patí Alcòdiam, i que hem de tornar a confiar en els colors blanc i blau, i blau grana dels dos equips. Fer-se socis, pegar-se un bon bany d’humilitat per eixos camps de tercera i assumir el que ens toca.
Per sort, el gran oblidat esport minoritari ens segueix donant alegries silencioses. Patinatge, gimnàstica, tennis taula, judo… desenes d’esportistes anònims que ens representen per tot el món però que tenen la mala sort de no jugar al futbol i ningú els fa cas.
Que servisca la derrota de l’esport professional alcoià per a ser més humils i per a valorar l’esport minoritari.