Esport de xiques

NURIA TRENZANO

Técnico Superior de Deportes del Ayuntamiento de Alicante

Jo tenia 10 o 12 anys, feia natació, bàsquet, jugava a tennis i sempre corria el cross del meu col·legi, vull dir, alguna cosa d’esport estava acostumada a fer. Recorde com si d’ahir es tractara, a la pista exterior del Poli, uns xiquets que jugaven amb una pilota. Li pregunte al meu pare si podia jugar amb ells, i ell em va dir: pregunta-ho.  La pregunta me la va contestar el  pare dels xiquets en els següents termes: Uiii!! no pots, açò és un ESPORT DE XICS i et poden fer mal…. la qüestió es que em vaig quedar sense jugar.

La meua formació professional, m’ha portat a estudiar les diferents classificacions dels esports i els estudiosos del tema, s’han qüestionat milers de formes de catalogar les diferents modalitats esportives, hi han esports individuals i col·lectius, amb implements, esports de canxa dividida o compartida, esports d’oponent,  d’estiu i d’hivern…..però vos assegure no hi ha cap classificació que diga esports de xics, o esports de xiques.

Encara que no ho semble, l’esport és un dels àmbits on la desigualtat està molt patent. Desigualtat als sous, desigualtat amb el tractament pels mitjans de comunicació, desigualtat amb la presencia en llocs directius de clubs i entitats gestores de l’esport…i em podreu dir, es que… les dones no generen ingressos… però què genera un club de futbol tercera,   on els jugadors cobren mes que les dones que participen en les primeres lligues de qualsevol modalitat i on , en la majoria d’ocasions acudeix molt mes públic interessat?

Hi han moltes qüestions sobre les quals reflexionar, una d’elles, com explicava al principi, són els estereotips referent als esports. Hi han famílies a les qui no els agrada que la seua filla practique esports col·lectius com el futbol, el bàsquet o el handbol, i molt menys que practiquen judo o qualsevol esport de lluita, perquè, tornem a la mateixa, són esports de xics. Vos puc dir, com a professional de l’activitat física, que qualsevol persona que s’inicia amb l’esport ha de practicar la major quantitat de disciplines esportives possibles, experimentar amb les diferents possibilitats de moviment, aprendre amb i a través de la activitat física de manera que els aprenentatges siguen lo mes heterogenis possibles, això es farà millor esportistes i millor persones i es donarà opció a dominar millor la seua disciplina esportiva.

Segons estudis del Consell Superior d’Esport només una de cada tres xiquetes entre 10 i 18 anys fan activitat física...                                                                                                                                                                                                                                                               serà per què l’esport no és per a les xiques, serà per què al llarg del temps s’ha considerat d’aquesta manera... el cas es que molt poques  xiquetes  practiquen esports i això sí és un problema.