Estellés

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

27 de març. Un dia qualsevol. El 27 de març de 1993 Ovidi Montllor actuava a Castalla. En acabar el recital Ovidi tornava a l’escenari i molt afectat deia al públic: ‘ha mort Estellés’, ‘ha mort el poeta’. El silenci trist que s’estenia per l’auditori eixe 27 de març el trencava Ovidi cantant ‘M’aclame a tu’.

‘M'aclame a tu, mare de terra sola.

Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.’

24 anys es compleixen hui de la mort d’Estellés el més gran poeta valencià. Estellés era gent del carrer, un entre tants, nascut del poble i poble ell mateix. ‘Assumiràs la veu d’un poble i seràs la veu del teu poble’. 

Estellés era un home bo de Burjassot i compromés. Un poeta que ens ha ensenyat a desitjar, a estimar, a enamorar-nos. ‘No hi havia a València dos amants com nosaltres’.  Els seus versos emocionen i ens ensenyen a dir t’estime, et desitge. Amb la parla de cada dia del poble, Estellés ens donava paraules per a cridar, per a recitar a cau d’orella. ‘Ones que venen mar que s’allunya’.

 Ningú com Ovidi recitarà mai els poemes d’Estellés. Eren grans amics, Estellés el 1975 escrivia al diari Las Provincias: "Ovidi m’ha preguntat tímidament, si m’ha agradat la versió d’Els amants’. Estic a punt de qualificar-lo de lladre. Se m’ha apropiat, se m’ha engolit, literalment, el poema: se l’ha endut per sempre. Li done les gràcies. El meu poema es troba en bones mans, en bona veu: en la millor veu. Admirable Ovidi que ara ha cantat Alcoi!".

Aquell 27 de març Ovidi cantava al poble d’Enric Valor i moria Estellés, el fill del forner que feia versos. Més cultament encara: “El nét major de Nadalet.” ‘Poseu-me les ulleres’.