Eusebi S. Reig

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

Tinc dues magnifiques notícies: la primera és l’aparició de dos llibres entranyables: “Històries de muntanya i de vora mar” de Jordi Valor i Serra, i, del mateix autor, “Històries casolanes”. Aquest alcoià, que va morir el 1984, va escriure molt i la majoria de la seua obra és en català, en el català d’Alcoi, vull dir. Ara recorde una dita de Joan Fuster que fa així: “La meua manera de dir-me valencià és dir-me català, i la meua manera de dir-me català és dir-me valencià”. Quin gran home!

Les històries de muntanya i de vora mar són tan amenes que si les comences has d’acabar-les. Una delícia. A sobre, l’edició és impecable. Ha anat a cura de Vicent Cabanes i Fitor i d’Eusebi Sempere Reig, dos savis. La llengua, per tant, és impecable. Fa goig llegir aquestes històries que no tenen res d’antigues, sinó que són dinàmiques, efercescents i tot. Quin plaer!

Pel que fa a l’altre llibre, quie ha tingut els mateixos curadors, són sobretot històries del bell folklore alcoià: narracions, com es diuen, de la vora de foc, i passades  al llarg de temps. Jordi Valor hi posa la seua empremta i el seu art com a escriptor.

Però encara tinc una altra notícia, i aquesta és de molta envergadura. El mateix Eugeni S. Reig -que és així com sol firmar- ha publicat un llibre de màxima erudició: “El borum i els gospins”, en la qual obra ha reseguit, amb paciència franciscana, com a bon lingüista, el lèxic en l’obra de l’estimat Joan Valls, i ha arreplegat, al llarg de quasi 200 pàgines, el lèxic alcoià del celebrat autor. Això té dos avantatges; l’un que és un homenatge al nostre Joan Valls; l’altre, que és una aportació de molt de calibre a la lingüística.

Totes aquestes obres, les unes ameníssimes, l’altra erudita, m’han fet feliç com a lectora i com a alcoiana. Estem en bones mans. L’alarma, que no decreix, de la posible desaparició de la nostra llengua -engolida per una lengua més poderosa, com és el castellà- queda detinguda i fins i tot vençuda per persones com Eusebi S. Reig, que han posat el seu talent al servei de la llengua alcoiana.

Mira, m’emociona pensar-ho: paraula d’alcoiana!