Fatiga social

MARC GRAU

Marc Grau és periodista.

És del més habitual trobar-se a un amic pel carrer i posar-se a xarrar amb ell. Et conta totes les novetats que toquen i sempre hi ha alguna que jo no conec. ¡¡Ahhh!! Dons no ho sabia. I la resposta es sovint: ¿Qué no ho sabies? ¡¡Pero si s’ha publicat en Facebook!!

I este és el moment en què jo  renuncie a explicar-li que estic fatigat socialment. Que estic fart de les xárcies socials. Que m’han acabat per esgotar. Que tinc compte de Facebook, de Twitter i de Linkedin però que no m’aporten res a la meua vida social. Una altra cosa és haver de treballar amb elles per motius professionals.

No. No estic assabentant-me de les notícies i de les coses que passen al meu poble per Facebook. He deixat d’estar interessat en eixes discussions que se’n pugen de to i no porten enlloc. He deixat d’estar interessat en eixos albums digitals que et conten fil per randa tot el que ha fet un acabat de náixer.

I que estic fart d’intoxicacions. Perqué no altra cosa és el que cada volta més sovint ens trobem a les xárcies socials. I ho he dit més d’una volta. Hem deixat perdre una magnífica oportunitat de democratitzar la informació per culpa d’eixos trols que només diuen que mentides.

No sóc l’unic. El fenòmen ja té nom. Fatiga social. I són cada volta més les persones de totes les edats que desconecten els seus perfils i es decanten per una comunicació més humana, més de cara a cara.

Així que la próxima volta que em veges no dones per suposat que ho sé tot perqué ha eixit en Facebook. Si el ve de gust m’ho contes i arreando. I així xarrem una mica.