Fer el Tarsan
La Columna - (lunes, 18 de junio de 2018)
Sánchez Ferlosio te un meravellós llibre que es titola “Industrias y Andanzas d’Alfanhuí”. Probablement molts l’haveu llegit. En la meua època d’estudiant era un relat recurrent pels mestres.
Des que el vaig descobrir el seu protagonista ha anat amb mi i m’ha fet sempre tornar a la joventut. A la infantesa més divertida. Eixa en la que a un li agradava trepar pels ametlers, córrer pels bancals i fer la morsa a la piscina.
Alfanhuí sempre m’ha fet recordar les vacances d’estiu i les seues peripècies. Meues o d’altres. Divertiments de l’època que mantenc al calaix de la memòria de les coses inoblidables. Com pujar per la muntanya -que tant ens acompanya als alcoians- fins trobar un barranc ple de matolls on imaginar que era un pirata que busca el seu tresor, un Tarsan fent el xita o l’heroi d’alguna de les meues desbocades fantasies. Fantasies, i eixa sí que era una sort, allunyades dels mòbils i els vídeo jocs.
Les nostres filles i fills comencen ara la seua època de vacances. Algú, potser amb carabasses incloses, però vacances. Sense adonar-se, començaran a viure, amb eixa sensació de llibertat que el dona el temps sense corses, uns dies que els consolidaran a la seua memòria com a únics.
Doneu als vostres fills, a les vostres netes, un parell d’ales per a volar. Que disfruten, que puguen viure al carrer, al camp, a la caseta... històries imaginades o reals que els marquen de per vida. Que l’estiu siga per a ells con una ‘andanza de l’Alfanhuí’, a poder ser allunyada de la dictadura de la ‘pantalleta’ i les tecnologies.
Fer del joc, el seu estil de la vida. I de la fantasia, una ferramenta de diversió. Somiar, viure. Ser un alquimista al desert, un ballarí que toca els núvols, un escriptor de contes que busca històries.
Deia Martí i Pol a un poema: Serem allò que vulguem ser. De moment, a ells, deixem que tornen a retrobar-se amb la imaginació i somien que són qui vulguen. Bones vacances família.