Gent normal

CRISTINA GÓMEZ

Cristina Gómez és guionista i actriu. També és 'Rubia en apuros' a YouTube.

Després de la indignació per la polèmica sentència del cas de la xica violada en grup a un portal per cinc homes a Pamplona i més coneguda com la sentència de “La Manada”, l’allau de reaccions a favor i en contra d’esta decisió encara continua. Sempre m’ha cridat l’atenció la facilitat amb la què moltíssima gent cataloga als agressors sexuals com a bojos o com a monstres. Per què? Des del meu punt de vista, sense ser jutge però sí dona atemorida pel què un home em puga fer, anomenar-los bojos o monstres, els aïlla del conjunt de la societat. Els presenta com a casos impossibles i, en última instància, justifica la seua conducta, perquè contra un monstre no és pot lluitar.

Però el patró que es repeteix a diari en la meua vida, en la vida de ma mare, de les meues companyes, de les meues amigues i de la meua germana és un altre. No són “bojos” o “monstres” els que ens coarten i incomoden a diari. Els que ens tallen les rèpliques, ens toquen el cos, ens persegueixen pel carrer o ens insisteixen set o huit vegades perquè no accepten un “no” per resposta.

Estos comportaments els tenen el veí de dalt, el company de feina, el germà d’una amiga, el professor d’universitat, el del forn (com un dels de la manada), el guàrdia civil (com altre dels integrants de la manada), el bon fill que cuida dels seus pares grans i malalts (com un altre dels integrants de la manada), l’aficionat del Sevilla C.F. o el soldat de l’exercit (com els dos integrants també de la manada).

En la meua opinió, la majoria d’agressors sexuals i violadors, no són bojos ni monstres, són gent normal. Poden decidir entre exercir la força i la violència per a aprofitar-se d’una dona o no exercir-la. Però, com els cinc integrants de La Manada, decideixen fer-ho.