Gràcies, iaios i iaies

NATXO LARA

Natxo Lara és periodista.

La columna de hui, si se'm permetem, li la vull dedicar als iaios del segle XXI. Persones sacrificades que arriben a la darrera etapa de la seua vida, en la que en teoria haurien de viatjar amb l’IMSERSO, recórrer la via verda i consumir els llibres que mai han tingut temps de llegir. Això és la teoria, perquè la realitat és ben diferent.
Els iaios del segle XXI han tingut la sort de ser de les generacions que han perllongat la seua qualitat i esperança de vida de manera espectacular. Fa vint anys vivien 70 anys, ara més de 80. Diuen que en 2050 podrem arribar perfectament a 100 anys. Però és que en 1900, era molt estrany superar els 40.

En 2050 viuran 100 anys sempre que els fills no els rebenten abans. Perquè com que ara els iaios estan tan bé de salut, amb 70 anyets ben entrats encara cuiden dels nets, els arrepleguen de les extraescolars i els fan el dinar.
A la fi, ni IMSERSO ni llibre ni res. Esclavitud total.

Vull utilitzar aquest espai radiofònic per agrair tots els iaios i iaies el que fan pels seus néts, però sobretot pels seus fills, als que ajuden en el dia a dia… A més, en molts casos, les pensions que han aconseguit currant tota la vida, les han de reinvertir en els seus fills mileuristes que no arriben a final de mes.

Faig des d’ací una crida a tot el món: cal protegir els iaios, els vertaders superherois de la Societat actual. Han cuidat de nosaltres quan érem els seus fills i ara ho fan dels nets; a més sense horari ni condicions.

El meu homenatge i el meu missatge: Quan calga, tocarà fer el que ells han fet amb nosaltres: Cuidar-los, mimar-los i no bonegar-los per eixes cosetes a destemps que solen fer de tant en tant.

Gràcies pares, gràcies iaios.