Greta

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

Greta Thunberg no em cau simpàtica. Ja sé que dir això en aquest moment no sembla políticament correcte, però m’explicaré. No m’agrada que una xiqueta deixe d’anar a escola abans d’acabar els estudis obligatoris, tampoc m’agrada el seu to agressiu, comprensible també pels seus diagnòstics i que res a veure tenen amb la meua antipatia. Però el que no entenc és l’enaltiment d’aquesta jove de 16 anys, el seu lidertage, més postís que real i segurament sense ella adonar-se’n acabarà convertida en una líder de masses manipuladora i manipulada. Els joves l’han elevat als altars per la seua insistència obsessiva en defendre el medi ambient, però viatjar en vaixell de vela d’Europa a Nova York per evitar l’emissió de diòxid de carboni és una mica massa, o jo almenys no em veig a la meua edat amb cor de fer aquestes travessies. L’última cosa que he llegit sobre ella la qualifica com una Joana d’Arc del segle XXI, comparació tremendament desafortunada perquè ja sabem com va acabar l’heroïna medieval francesa.

En els discursos de la xiqueta sueca només trobem que atacs negatius cap als adults, als quals culpa de l’estat del planeta i no li falta raó en alguns aspectes: emissions de gasos, deforestació, destrucció d’ecosistemes, però no tots som culpables d’això. També s’han fet i es fan coses bones per millorar la vida de tots, encara que siguem incapaços d’acabar amb tots els mals del món.

A mi em fa que Greta Thunberg viu en un món ideal, els seus discursos els pronuncia des de la desconeixença d’un món real, que és impossible que conega per la seua curta edat, més que valentia jo crec que és inconsciència. Ella creu que el sacrifici i la funció de la seua vida és fotografiar-se amb els líders mundials i pegar-los la bronca, que no està gens malament, però el fet de faltar a l’escola per protestar indica que no té ni un mínim interés en el treball ni en la responsabilitat.

Als joves jo els diria que els admire per haver pres consciencia seriosa dels problemes ambientals i passar decididament a l’acció, però que no pensen que tot és dolent ni que heretaran un món desgraciat, hi veuran la destrucció però també veuran el que generacions i generacions han construït culturalment. També els diria que la protesta no és el mitja únic, por em fa quan es posen de vaga, i ho dic pels que ho fan pel medi ambient com per les protestes que des de fa casi dos mesos és l’habitual veure a les universitats catalanes, on han arribat a desbaratar tot el sistema universitari i canviar els models d’avaluació. A tots els que protesten, de vegades em fa que són emportats per una il·lusió de juventut molt legítima però sense adonar-se que en realitat poden caure també en les xarxes d’una manipulació. A tots ells els diria que el món es canvia amb el treball incansable, posant en pràctica amb fermes conviccions una voluntat de canvi, fent efectiu uns mecanismes de sostenibilitat i la tasca no és gens fàcil. Cal sobretot responsabilitzar-se de veritat i això és el que trobe a faltar en algunes d’aquestes protestes.