Història, educació i memòria

JORDI ORTIZ GISBERT

Escritor

El darrer 28 de gener l’IES Andreu Sempere va donar un exemple de com traure la història de les aules i fer d’ella la millor ferramenta per evitar els oblits que condemnen a les societats. Van promoure un homenatge als carrers per als alcoians que van haver de partir els Camps de Concentració Nazi durant la Segona Guerra Mundial.

La pau, la democràcia, la llibertat i la diversitat són valors que semblen consolidats en la nostra societat, però que són molt febles. L’odi al diferent, com remarca la història, es reprèn habitualment.

L’estudiantat de l’Andreu Sempere va protagonitzar una conjunció clau: història, educació i memòria. Ho van fer a través d’un dels episodis històrics en que més es va qüestionar una cosa tan bàsica com que la dignitat d’una sola persona és el reflex de la dignitat de totes les persones. 

Als camps de Concertació nazi van estar empresonats 22 alcoians que van suportar la cara més amarga de la història. És importat que la ciutadania sàpiga analitzar els fets amb un criteri ampli i desenvolupar capacitats per observar les causes i conseqüències que tenen les decisions. La història, en concret, i les humanitats, en general, son la millor eina.

Un 10 per a tots aquells docents que van més enllà i s’esforcen dia a dia en millorar l’ensenyament. Ara està de moda veure com apareix la figura dels “creadors d’opinió”, jo considere urgent començar a estimular la reflexió i posar de moda la figura dels “creadors de criteri”. Els millors són, sens dubte, els mestres.