I ara, canviem les regles?
En el meu poble, quan algú vol canviar les regles del joc a mitjan partida se li diu que fa trampa o que és un trampós. I això és el que sembla que vol fer el senyor Rajoy, el Partit Popular, amb l'excusa de la regeneració democràtica. Vol canviar la llei electoral, sota el seu únic criteri, ambla idea que la llista més votada per la ciutadania, si supera el 40% de vots, tinga l'Alcaldia. A priori,moltíssima gent ho podria veure lògic, però, des del meu punt de vista, només busca que lamatemàtica electoral els siga més favorable, encara que atempte contra la matemàtica real, que diu que un 60% procedent de la suma de dos o tres partits és més que el 40% d'un partit.
Aquesta proposta de reforma electoral, a més d'amagar un interés partidista impressionant, amaga molta porde perdre el poder per part dels partits polítics que, fins ara, han tingut molt bons resultats electorals; tan sols cal analitzar els resultats de les darreres eleccions europees a l'Estat Espanyol per entendre eixa por.
Pense que la regeneració democràtica que demana la ciutadania va per un altre camí i em dóna a entendre la llunyania entre els dirigents polítics i els ciutadans. Cal potenciar polítiques participatives i d'opinió ciutadana sense tants entrebancs legals, hem de fer possible que la democràcia siga dia a dia i no cada quatre anys. Cal exigir ètica, en el sentit clàssic de la paraula, a tots els càrrecs públics, així com una gestió transparent en el funcionament diari de qualsevol institució.
A més, si volem regenerar la democràcia, no caldria abordar canvis estructurals de major envergadura, de major calat social? No seria més important fer una reforma de la Constitució? No caldria decidir quina utilitat donem al senat o si el fem desaparéixer? No caldria aclarir l'estructura territorial de l'estat i fer desaparéixer les províncies i conseqüentment les diputacions? I no regeneraríem més la democràcia si el vot d'una persona valguera el mateix que el d'una altra independentment del lloc on visca? I això tan sols són uns exemples dels comentaris diaris al carrer d'una gran majoria de la ciutadania.
La ciutadania demana que la política servisca per a buscar els equilibris socials, econòmics...necessaris per a viure d'una forma decent; volem justícia social, volem una sanitat i educació dignes, volem polítiques que generen ocupació, volem que s'aposte per la reindustrialització i per l'economia productiva, volem que s'invertisquen diners en investigació, volem que es planifique des del consens, volem que l'administració tracte de la millor manera possible i de manera igualitària totes les persones.
No podré entendre mai que en temes tan importants i que afecten tant la ciutadana prevalguen els interessos d'uns quants davant dels de la immensa majoria, i ho intenten fer sense cap consens, com si fos una imposició d'aquells temps de l'Espanya caduca. La realitat és que estem tornant arrere quaranta anys de qualitat democràtica si es canvia una llei com aquesta amb el beneplàcit d'un sol grup polític.
Sempre estaré d'acord amb la reforma de diferents lleis, sí, però sempre des del consens, i sempre mirant per crear una administració més moderna, transparent i eficient per a tota la ciutadania. La democràcia ha de ser un instrument viu al servei de les persones i sembla ser que alguns no ho volen així. Cal legislar pel bé comú i no per interessos partidistes.