Isabel Clara

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

Com a molts de vosaltres, la meua coneixença de la figura d’Isabel Clara Simó va ser la lectura de Júlia, allà per  l’any 1983, una de les primeres publicacions en la nostra llengua que es va fer molt popular després de molts anys de sequera i prohibició.

Després la vaig conéixer personalment a la Universitat d’Alacant, donant conferències, o bé en els Premis Octubre i en altres esdeveniments culturals acompanyada del seu espòs Xavier Dalfós, que ens va deixar el 2016.

També m’ha acompanyat sempre la lectura de les seues obres, Júlia,  Els ulls de Clídice, La Salvatge, El mas del Diable i sobretot el recull de relats que em va impressionar notablement: Alcoi-Nova York. Ella deia que volia experimentar tota classe de gèneres literaris i el que considerava més difícil, li vaig sentir dir en una xarrada, era la narrativa juvenil i infantil. No obstant això, el reconeixement dels seus lectors, els premis rebuts la confirmen com una de les més grans escriptores del panorama contemporani.

Tinc col·lgues que poden parlar molt més d’ella, de la seua obra, de la seua persona, que han tingut una vinculació i una amistat intensa. Jo simplement recorde la seua energia, les ganes de viure, la seua disposició i generositat infinita a ajudar i col·laborar en benefici de qualsevol projecte cultural relacionat amb la llengua i la cultura catalanes. Una dona excepcional, forta, sempre contenta, amb energia fins el final i només lamente no haver pogut assistir, per un altre compromís, a la seua darrera intervenció a Alcoi el desembre de 2018. També lamente no haver arribat a temps a veure com es creava un premi de narrativa amb el seu nom i que almenys ella hagués pogut assistir a la primera convocatoria.

Sent una profunda admiració per l’escriptora, la professora, la periodista, una dona a contra-corrent en una época on poques aconseguien reeixir, que ens contagiava la seua alegria de viure, poques personalitats hi haurà com ella. Sempre i m’emocione en pensar-ho, perdurarà el seu record en tots els alcoians.