Jo crec
La Columna - (jueves, 07 de marzo de 2019)
Jo crec. Crec en este poble, en la gent que ací viu. No son tan sols sensacions, son certeses. Crec en un espai d'orografia abrupta, de paisatge privilegiat, de gent enginyosa, de individus emprenedors disposats a portar endavant qualsevol quimera.
Crec en un lloc màgic que és capaç de convertir vint carrers i quatre places en un microcosmos medieval de infinita potència. Crec en una fantasia que edifica un Nadal com el que ningú ha estat capaç de somniar, portant a xiquets i grans a un estat d'etèria felicitat. Crec en uns amants de la història que, al so d'una llunyana trompeta, ixen al carrer recordant l'esplendorós passat de principis del segle XX.
Crec en la gent que inventa, en la gent solidària, en gent capaç de traure l'estigma d'una infermetat maleïda en la encisadora Vall de Laguar. Crec en un club de futbol que va a per l'empat quan el marcador anuncia que és utopia, en una castanyera solidaria, en la gent que treballa pels demés en l'anonimat.
Crec en mites com el de les empreses socialitzades, la revolució contra els poderosos quan aquestos ho volen ser massa, o aquell d'un cabdell mestís que va ser nostre primer exiliat de la seua terra.
No crec en la desgana, el lament, el viure del passat...
Senyors politics, estiga quin estiga el seu color, sé que governar no és fàcil però ho és molt més quan, com deia la mare De Henry Fonda a "Las uvas de la ira", nosaltres, que som la gent, seguim endavant.