Jo sóc La Serreta

JESÚS TRELIS

Jesús Trelis es periodista, cap de redacció del diari Las Provincias.

Fa un fum d'anys, et diria que potser una trentena, Josep Maria Segura em va permetre participar com a voluntari a unes excavacions a la Serreta. En aquell temps, estaven treballant a la necròpolis i et puc dir que veure'ls treballar, a tot el seu equip, va ser una d’eixes experiències que et marquen.  Potser per què despertar el temps dormit baix terra, l'ànima dels nostres avantpassats, sols pot suposar emoció. I veure a gent apassionada amb la seua feina, sols pot servir-te d'estímul.

Abans i, especialment, després, un bon amic, Ignasi Grau, també arqueòleg i potser un dels grans experts en arqueologia ibera al nostre país, em va portar a visitar en diverses ocasions l'assentament de la Serreta i em va a anar mostrant, any darrere any, el avanços que van anar aconseguint fruit del treball de tot l'equip i de les seues investigacions. I sí, com amic, en va inocular la passió per l'arqueologia. I com a professional em va obrir els ulls al voltant del que és el món iber i, per tant, el nostre patrimoni històric.

Ara, dintre de les activitats que venen desenvolupant amb motiu del centenari del descobriment del poblat, han presentat un llibre que recopila tots el fruits de la tasca de investigació al santuari de la Serreta. Un llibre que han coordinat el propi Josep Maria Segura, Ignasi Grau i Ivan Amorós.

El treball encara no el conec com toca, que es llegint-lo; però puc sospitar que serà una de eixes obres imprescindibles per a tot aquell que estima la seua història i la seua cultura. I especialment, imprescindible per que darrere de cada imatge, de cada paraula, de cada interpretació feta, hi ha un fum de hores, de persones, d'anys de feina que han desembocat en aquest manual.

La Serreta, com passa amb el Puig, ha vist al voltant de les últimes dècades, gràcies a la passió dels arqueòlegs i investigadors, de voluntaris i de administracions, quan han volgut implicar-se de veritat còm, baix matolls i pedres, baix la terra, anava a tornar a veure la llum un passat apassionant que parla de un poble i de la seua història. La nostra història, en definitiva. Eixa que ara ens pot a arribar a semblar màgica quan algú com Josep Maria, Ignasi o Ivan et conta com una deessa que va aparèixer al santuari era una crida a la fertilitat; o com una falcata de ferro, era símbol de ser un poderós al poblat, o tantes histories més que sempre et faran somiar. Després de tot, tu també eres la Serreta.