La ciència és freda?

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

L’altre dia vaig sentir, per TV3, una metgessa que afirmava, més o menys, el següent: La ciència és freda i li hem de donar humanitat. Bravo, doctora! Cal estudiar una carrera de medicina per dir barbaritats? Que la ciència és freda?  A veure: només els humans han concebut la ciència, només els humans l’han practicada i només els humans l’han aplicada. És la parcel·la més humana de què disposem, al costat, clar, de les arts, humaníssimes també.

Ara fa cinc-cents anys que va morir el gran Leonardo da Vinci, que inventava, que feia ciència i que era un dibuixant excel·lent i un escriptor més que notable. Estic disposada a homenatjar-lo en tota ocasió. Dir que era fred és una autèntica estultícia.

Estem passant temps de pactes polítics, alguns contra natura, i estem veient com creix a l’orgullosa Europa l’extrema dreta, hereva dels camps de concentració i de la humiliació del pensament. Són moments difícils. Però alhora veiem créixer la ciència, des de prodigis mèdics fins a increïbles batalles per aconseguir la tan preuada comunicació. Me’n senc orgullosa com si fora cosa meua.

És el contrari de l’economia, que tendeix a cremar els altres. Ho diré amb una faula: Què fa una zebra quan la persegueix un tigre? Intentar córrer més que el tigre. Mala decisió, perquè el tigre corre més que ella. El que se li recomana és que corra més les altres zebres... Aquest és l’epítome del capitalisme: si triomfe jo, que es foten els altres. I la política se n’ha encomanat.

Però no la ciència. La ciència continua essent humaníssima. I és al servei de la humanitat. Paraula d’alcoiana.