La diferència del sexe

CRISTINA GÓMEZ

Cristina Gómez és guionista i actriu. També és 'Rubia en apuros' a YouTube.

Bon dia a tots. Cada vegada són més les campanyes que tenen com a objectiu eradicar eixa desigualtat entre homes i dones instal·lada a la nostra societat des de no se sap ni quan.

Bé, no?

Doncs jo crec que, majoritàriament, no s’està fent bé. Per exemple, la última campanya del Gobierno de España contra el maltractament entre els adolescents responsabilitza a la víctima d’aturar esta atrocitat. L’eslògan: “Corta a tiempo. El maltrato no llega de repente” em va posar els pèls de punta. Algú creu que una adolescent espantada o una dona consumida per la por tindrà el valor suficient per a plantar-li cara a l’agressor? Els del Gobierno de España creuen que sí.

La darrera campanya de l’Ajuntament d’Alcoi, encara que menys perversa que la del Gobierno de España,  també em fa dubtar de si algú reflexiona realment sobre quin és el problema. L’eslògan: “Trenca amb els estereotips de gènere”. La campanya: homes destacats de la ciutat explicant que ajuden a casa, que poden fer dues coses alhora, que la iniciativa al sexe la porta la xicona, que respecten, no imposen, que s’emocionen... Tot açò està molt bé. Però a la roda premsa de presentació de la campanya diuen que l’objectiu és buscar la igualtat. I estic segura que el Gobierno de España comparteix objectiu... Però on està la víctima que motiva totes estes campanyes. Què li fan per a que la desigualtat existisca? Com se sent? Per què ningú li diu a l’agressor que és la seua responsabilitat no agredir?

Ahir mateix publicaven al Ara Multimèdia un vídeo on recollien les opinions sobre esta campanya de l’Ajuntament. Totes les opinions són d’homes, excepte una. I tots els homes afirmen viure completament en la igualtat. Veges tu quina necessitat hi ha, llavors, de fer campanyes, no? Diuen que ells sí “ajuden a casa”, gràcies, rei! Un d’ells afirma que potser la desigualtat es troba en “llocs més d’interior”, signifique el què signifique això; però que “a Alcoi hi ha igualtat plena”. Li recorde, cavaller, que per posar un exemple en el què la víctima no acabe a l’hospital o a la tomba, la incorporació de la dona en les festes patronals encara ompli les primers planes dels diaris alcoians.

Sincerament crec que hi ha bona intenció en les campanyes, però el masclisme mata i les seues víctimes són dones. Gran diferència que ens marca el nostre sexe.