La discriminació fomenta el nacionalisme
La Columna - (jueves, 19 de diciembre de 2019)
Llig en la premsa nacional que a Madrid van a remodelar l’estació de Chamartín i que es convertirà en un referent mundial. Triplicarà les vies de l’AVE i millorarà totes les comunicacions radials de la capital. Una passada, m’alegre per ells.
Però aquestes coses generen un profund malestar entre la resta de la ciutadania de l’Estat espanyol. És com comprar-li un MAC a un germà i a l’altre donar-li un spectrum de quaranta-huit kas.
Aquesta sèrie de decisions i d’inversions no fan més que justificar els nacionalismes perifèrics. Jo no puc més que declarar-me nacionalista alcoià, no per idiologies polítiques i sí per greuge comparatiu.
Els meus impostos no valen el mateix que els de Madrid. Tot açò em recorda una xicoteta picabaralla que vaig tindre amb uns coneguts de Madrid en la platja de Sant Joan que es queixaven que tardaven quasi el mateix en arribar de Madrid a Alacant en AVE que d’Alacant a la platja de Sant Joan en tramvia o autobús.
Jo els vaig dir que haurien d’anar amb compte amb les seues paraules, perquè per decisions, supose polítiques i empresarials, les zones amb major producte interior brut i amb major índex de producció industrial de l’Estat són Catalunya i el País Basc. I que curiosament són les autonomies que no tenen AVE. Felipe González es va construir l’AVE el 1992 per anar a dormir a Sevilla des de Madrid i després han anat completant la xarxa sempre al voltant de Madrid.
Aquella calorosa nit d’agost, els meus coneguts de Madrid a Sant Joan d’Alacant van haver de callar quan els vaig parlar del tren Alcoi-Xàtiva-València… a gasoil i a una velocitat perfecta per a, en el tram d’Agres baixar, agafar romer i sàlvia i tornar a pujar al vagó.