La dona en la Festa (i la Història)

DANIEL MOLTÓ

Daniel Moltó és periodista del diari El Mundo

Quan sent algú referir-se a la Història (en majúscules) per parlar de la dona en els Moros i Cristians d'Alcoi, sempre pense que tenen raó però que, en realitat, s'equivoquen de segle. M'explique.
A parer meu, la Nostra Festa, a banda de recrear amb més o menys fidelitat el sollevament musulmà i les batalles de 1276, el que realment fa és reproduir l'esquema social de l'Alcoi del segle XIX, quan van sorgir les filaes, l'Associació de Sant Jordi i l'estructura de la Festa tal com la vivim actualment.
La revolució industrial que va brollar amb tanta força a Alcoi va permetre el primer "miracle": que rics i pobres, amos i obrers, moros i cristians que el café fa germans, desfilaren muscle amb muscle i compartiren un mateix sostre... Permetre que les dones participaren plenament portaria (portarà) molt més temps, sense que la inèrcia conservadora del segle XX ajudara massa.
Malgrat tot, sembla que, a poc a poc, com està passant també a altres àmbits, la cosa està canviant. I per això, si quan va nàixer l'Associació de Sant Jordi era impensable, per exemple, que una dona fóra assessora artística de l'entitat, hui aplaudim l'elecció de Mónica Jover, una dona amb una reputació i una sensibilitat irreprotxables, de la mateixa manera que ho va demostrar Xesca Lloria com a cronista. Ara només cal que abandonem el passat discriminatori i diferenciador i entrem de cap tots, homes i dones,  al segle XXI.