La factura del temps

JESÚS TRELIS

Jesús Trelis es periodista, cap de redacció del diari Las Provincias.

Sembla que els experts estan revisant els edificis de més de cinquanta anys a la ciutat. Les alarmants conseqüències de la borrasca Glòria han valgut per algo. I no, no vull fer més critica del tema. És tan evident que s’ha fet mal, que no fa falta parlar més d’això. Millor fer una reflexió, potser, més filosòfica. Tot i que siga dilluns... ¡ja ho senc!

Una reflexió al voltant de com el temps passa volant per a tot i per a tots ; de com a vegades oblidem el que és important, de com deixem que la decadència vaja apoderant-se del nostre entorn, material i sentimental. Una casa, una relació. Les parets humides que van enfonsant-se, els jardins que un dia van inaugurar i ara son pressa del fang i la mala herba. Els nostres grans, que com part del mobiliari familiar, anem oblidant: “demà aniré a voret”, li diràs. Els amics, als que no crides. Les paraules reconfortants que algú espera i tu mai li diràs.

La nostra vida està plena d'edificis que s’enfonsen, perquè l’emergència del dia a dia ens fa caure a les xarxes de l’oblit. El temps, en eixe moment, et passa factura. Un colp a la consciència; un pare que ja no està; un amic que se’m va anar.

Lleig a un llibre de Joan Margarit que acaben de regalar-me el poema Visites d’Obra. Aquest son els últims versos:

“La vida acaba com comencen les obres: /

perforar i trencar per construir. /

Una destrucció justificada”.

Sempre tenim temps de fer el que no hem fet, de recuperar el que va caure, de tornar a construir. De fer, como els tècnics, aquests que van ara per la ciutat, i trobar tot això que en cau a la nostra vida. Perquè el temps passa volant i no te misericòrdia. Com Glòria.