La fera ferotge

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

Ovidi Montllor  està present en el nostre entorn ,en el record, i en múltiples homenatges. El dia 10 de març es van complir 23 anys de la seua mort. A Alcoi es va fer una ruta guiada pel centre de la ciutat i basada en cinc temes del cantautor, poeta i actor alcoià. 'L'homenatge a T,'  l'espectacle de La Dependent , es va representar en l'auditori de l'Orxa.

A més, enguany es compleix mig segle dels inicis d'Ovidi com a cantant. La seua introducció en el món de la cançó va ser més ràpida del que ell poguera pensar. Els seus amics, Joan de Sagarra i Alfred Luchetti, el van portar quasi a espentons al II Festival de la Cançó Universitària.

Ovidi va guanyar el primer premi, fins aquell moment sembla que no havia pensat mai ser cantant.

A banda d'emportar-se el màxim guardó, cosa que no li va donar molta importància, eixe dia va descobrir que podia comunicar-se amb la gent a través de la música.

I va traure poc després el primer senzill amb quatre temes: 'La fera ferotge', 'Lliçó de sumes i verbs', 'Cançó de les balances' i'Cançó de llaurador'.

'La fera ferotge' s'ha convertit en un dels títols emblemàtics d'Ovidi Montllor. Inspirada en el tema 'Le gorille' del seu admirat Georges Brassens, era tota una crítica al règim franquista. L'enginy d'Ovidi el va ajudar a  poder passar la censura de l'època i enviava un missatge en clau de codis contra els abusos del sistema. La innocent fera era l'oposició comunista i també criticava la passivitat de la classe mitja.

Un tema que ja manifestava l'originalitat, la capacitat creativa i  el fresc estil d'Ovidi Montllor.

El títol de la cançó d'Ovidi l'han adoptat associacions, entitats i es va crear amb eixe nom un grup musical com a homenatge a l'artista alcoià.

'La fera ferotge' no va figurar entre els hits de l'època, Ovidi no va guanyar molts diners amb el seu primer senzill, però 50 anys després la seua cançó segueix vigent i es apreciada per les noves generacions. Tot un llegat que no cal perdre.