La ferida d'Ardystil

DANIEL MOLTÓ

Daniel Moltó és periodista del diari El Mundo

Hi ha fites que marquen la història d'un poble, per a bé o per a mal. Els que tenim ja una edat immediatament relacionem Ardystil amb un d'eixos moments terribles, en què la realitat ens va colpejar amb gana.

Fa ja més de 25 anys però recorde seguir amb atenció les notícies de l'operació de Susana Javaloyes, aquella xica tan simpàtica, veïna de tota la vida del carrer Joaquín Sorolla, que només feia uns anys ens despatxava el pa a la confiteria Capri. Semblava surrealista que en tan poc temps la vida li haguera canviat tan de sobte. Ella és una supervivent i les seues cicatrius del doble trasplantament pulmonar un recordatori ben present del que va passar.

Anys després, treballant a Ràdio Alcoi, recorde les converses telefòniques amb Chelo Ragües, la majoria de vegades amb un nus a la gola sentint-la parlar de les seues filles, Yovana y Soraya, tan joves quan es van posar malaltes i van morir.

També recorde el semblant impàvid i fred de Juana Llàcer, propietària d'Ardystil, durant el juí i la mirada trista d'altres implicats, potser, per mala sort.

Vides truncades, famílies desfetes i molta ràbia acumulada durant anys per afectades que no sempre han rebut l'atenció que es mereixien. Per això, és d'agrair el gest que el Consell va tindre esta setmana rebent al col·lectiu i anunciant un decret llei per fer-se càrrec de les despeses legals. Un gest, com recordava una de les afectades, que deixa fora a la meitat de perjudicats, ja que únicament reconeix a les treballadores de l'empresa que va donar nom a la Síndrome. Tant de bo que esta acció servisca, com es va dir, per a tancar ferides. I tan de bo que en este quart de segle hàgem après d'errors tan greus.