La Festa al ADN

JESÚS TRELIS

Jesús Trelis es periodista, cap de redacció del diari Las Provincias.

Quan Cristina em va cridar des de Ràdio Alcoi i em va dir que em tocava la columna el 21 d'abril, li vaig dir: "Doncs, em sembla que sí o sí tindré que parlar dels Moros i Cristians!".

Ella va riure i va assentir. Però clar, era la realitat. Crec de veritat que no hi ha cap alcoià que, ja siga molt fester o no ho siga, avui no tinga al cap que esclata la festa. Em sembla que, per un motiu o un altre, ens toca la fibra sensible a tots. Ja siga perquè la música ens emociona, perquè l'olor a pólvora ens atrau, perquè ens agrada la festa (però la festa literal, més enllà de les filaes), perquè ens agrada veure el vestit del capità o, simplement, perquè ens encanta posar a caure d'un burro, any darrere any, el cartell de festes (siga com siga i de qui siga).

Per un motiu o un altre, la festa ens toca de prop. Als que la viuen intensament i als que no. A tots. En el meu cas, que he sigut de xiquet fester fins la mèdul·la i que ja fa un fum d'anys que la visc de passada, els Moros i Cristians són una glopada de records d'infantesa, adolescència i, fins i tot, de més gran. Recorde el temps en que a casa, s'omplia el menjador de pantalons grogs i justets de la Llana. Trages de fester per a set -un per germà i el del pare-. La casa, clar, ja podrà vosté imaginar-se, és transformava i ma mare, la pobra, es guanyava, una vegada més el cel. Vaja, un sainet diari.

La festa em recorda l'emoció de fer de cap d’esquadra, d’imaginar còm seria el meu trage si fora capità, de sentenciar si m'agradava més o menys un disseny de vestimenta...  Però, com en tantes coses de la vida, a mi d’això ja no em queda res. Sols nostàlgies. Però la festa continua fent el seu soroll al meu interior, per què lluny o prop, ella sempre està tocant-te el teu cor. No tan per la festa en si, sino pel que significa: per què és part de la teua terra, de la teua família, de la teua cultura, de la teua vida. De les teues arrels.

 La festa està al nostre ADN tan assentada que mai pots obviar-la. I potser que ella, seguisca sent el principal motiu d'orgull quan vas per fora i diuen, al saber que eres alcoià, això del plis play i si eres moro o cristià.

Bones festes. I salut.