La humanitat

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

La setmana passada algú em va definir a una persona en situació de carrer com un ‘desecho’, no ho traduiré al valencià perquè vull compartir-ho conforme ho vaig sentir arribar. Prompte la meua indignació es va apoderar de mi i la meua innocència seguia obstinada en no creure’m el que estava escoltant i vaig preguntar si es tractava d’alguna mena de projecte sobre reciclatge o tractament de residus.

Quan em va respondre que no que ell es refereix així a les persones en situació de carrer, aquelles que no tenen casa, ni família i que a més l’únic que fan és consumir drogues i que per això ho denominava ‘desecho humano’, quasi m’alse per a arrancar-me les orelles i no haver de sentir el despropòsit.

On hem arribat els humans? Perquè apartem? Perquè senyalem? I el que és pitjor perquè jutgem? Desecho humano? Una persona que viu al carrer per nombroses causes i que la desconeixem per complet és un desecho humano? Un persona que no té una familia que puga acollir-lo és un desecho humano? Una persona que presenta una malaltia com és l’addicció és un desecho humano? Últimament em plantege de forma molt reiterada que li passa a la humanitat .

Perquè està plena d’odi i individualisme. Perquè no som capaços d’ajudar-se uns a altres. Perquè permetem certes coses, sent cómplices vertaders de barbàries com les morts al Mediterrani, els retalls a serveis bàsics com educació i sanitat mentre les caixes B van que trinen sense ningun tipus de dimissió per part del govern, les massacres que es cometen a diversos països del món, la fam. Perquè seguim destruint el lloc on vivim. Tenim tan per millorar, començant per cadascun de nosaltres. De vegades pense que la humanitat no avança, sinó que va cap enrere.