La igualtat de les mil feines

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

No heu sentit mai a un home a casa dir a la dona: Si no em demanes ajuda no puc saber que la necessites. Posar la llavadora, la taula, cuinar o cuidar dels fills és i deu ser cosa de la parella que conviu baix del mateix sostre. Que un home espere que siga la dona la que li diga que fer a casa succeeix perque l’entén i la veu com la coordinadora d’eixes tasques domèstiques.

Ningú s’ha parat a pensar en que planificar i organitzar és un treball a temps complet que implica un gran esforç mental. És la dona la que deu estar alerta i recordar-ho tot, per xicotet que siga el detall, fins comprar uns calcetins. Esta càrrega mental la viu pràcticament en solitari, i és constant, esgotador i totalment invisible. Un exemple vist a una xarxa social i que pense que ajudarà a entendre el que dic, és el següent: Jo, mare, veig plena de trastos la taula del menjador, agafe un a un els trastos per tornar-los al seu lloc, pel camí em trobe roba en el pis, em pare l’agafe, recorde que la llavadora està per a posar, vaig i la pose, quan arribe allá trobe la bossa de la compra encara per a guardar, la guarde, torne a la taula, a guardar alguna cosa més, es para la llavadora, vaig i estenc, és hora de sopar, vaig a fer-lo, torne al menjador i trobe la taula plena de nou.

No he comentat que pel matí he estat treballant i he estat també cuidant dels fills, els he arreplegat del cole i he anat a comprar. I este és un exemple de com el masclisme ha entrat fins i tot dins les nostres cases d’una forma molt subtil. Perquè no sols hi ha que compartir les tasques de casa per aconseguir la igualtat, també les tasques de coordinació s’han de compartir. La nostra societat té encara molt per aprendre i és que quan em pare a pensar, tot està configurat des de la perspectiva de la masculinitat: la maternitat, les baixes maternals, els horaris laborals, la criança dels fills, el cuidat de les persones grans…

Un altre exemple, les empreses s’enfronten a pagar la baixa maternal pel que es pensen dues vegades abans de contractar a una dona en edat fèrtil o la tiren al carrer. I la desigualtat entre home i dona es torna a fer patent, quan els fills que porten les dones al món són necessaris per al futur de la societat, perquè amics, sense descendència ens extingim com a espècie. En el temps d’esta columna no dóna per a posar més exemples, però almenys espere que haja servit per a prendre consciència de més d’un fet petit que canviant poc a poc pot contribuir a canviar molt.