La individualitat i l’ego
La individualitat creix a passos agegantats, ens ha travessat tan profundament que no som capaços de veure que la cooperació pot ser la resposta a moltes coses. Com a observadora de l’entorn me n’adone que som els reis de donar opinions i consells. “A mi em va anar molt bé açò…deuries fer-ho tu també”.
L’egocentrisme no ens deixa veure a través del prisma de les diferències com a riquesa. Pensem que el que jo faig com a dona és lo únic que té validesa. EL que jo faig per educar al meu fill o filla és l’únic que val. El que jo faig a la feina per tractar amb els companys és el correcte i res del que fan els altres ho és. L’ego de les persones té un punt de prepotència que m’indigna, perquè pensem que en certa manera, nosaltres o la nostra forma de fer les coses està per damunt del que fa la resta de persones. No ens solem parar i mirar als ulls de l’altra persona i entendre de prop el que està vivint.
Entendre que la seua situació és única i que allò que a nosaltres ens va servir, potser no servisca en eixa mateixa situació, perquè ni les persones són les mateixes, ni el caràcter ni la el context o l’ambient en que es produeix.
La societat ha oblidat la riquesa de la cooperació i col·laboració amb els altres, ha primat la competitivitat i amb açò ha primat un individualisme que ens allunya dels valors humans de l’amistat, la companyonia i l’amor pur, sense dependències ni xantatges de ninguna mena. Vos convide a simplement fer-vos conscients de la vostra individualitat, tots la tenim, i conservar-la des de la humiltat contribuint a la germanor i cooperació. Potser així comencem a fer canvis més rics per tots nosaltres. Feliç a dia a totes i tots.