La meua pàtria és un pont

JESÚS TRELIS

Jesús Trelis es periodista, cap de redacció del diari Las Provincias.

La meua educació a l'escola va a ser en castellà. I crec que una cosa semblant va passar a bona part de la meua generació. En el meu cas, amb els anys la cosa va canviar i vaig fer estudis a Barcelona, en català. Ara parle valencià i castellà, segons amb qui, i fins i tot, molt malament, anglès. Vaja, fatal. Però si cal, ací en trobaràs. Et dic més, si la vida m'haguera donat oportunitat, ja m'haguera agradat parlar també francès, xinés, italià...

M'agrada que es pose en valor les llengües. I que les protegim. La llengua, com a vehicle de comunicació i com a element cultural. M'agrada per què en la meua cultura -en la meua vida professional i en els meus codis personals-  la paraula, el diàleg, és fonamental.

Paraules obertes, sense fronteres. Com una forma de veure la vida. Per que culturalment sóc d’on sóc. D 'açí o de allí on estiga.  Culturalment sóc de coquetes fregidetes quan fa fred i breakfast anglès si estic al Londres més cosmopolita. Culturalment no tinc murs. I menys trinxeres. La meua pàtria és Alcoi. I els seus ponts. La meua pàtria són els ponts que em permeten estar unit al sud i al nord, al centre i al més enllà. Ponts per comunicar-se, per dialogar, per entendres... ja saps.

La meua pàtria és la meua gent; l'amic que tinc a l'hospital, els companys que sempre estan, el que potser tornarà. La meua pàtria és la Elegía a Ramon Sije: "Alimentando lluvias, caracolas.." És un poema visual de Joan Brossa; són els amants d’Estellés, és una cançó de Rozalén, és un putxero de Nadal i un quadre titulat: "El Gran circo: pasen y vean, pasen y vean".

La meua pàtria és la meua família, la meua dona, una tal Lucia, i Mariola. La Serra i el cel. És el mar a l’hivern i és un arbre al que vaig de tant en tant a contar-li com va la vida. La meua pàtria, ara que criden per ella, té una bandera xicoteta. Tan xicoteta que la vaig perdre un dia de borratxera amb un amic i ja no la he volgut trobar.

La meua pàtria és un pont. Un pont per retrobar-nos. Coquetes, café i parlem. Ara que tot son crits, parlem.