La mort del comerç tradicional
La Columna - (viernes, 02 de febrero de 2018)
El passat 16 de gener, Radio Alcoy es feia la pregunta: els últims dies de la confiteria El Túnel? Els propis propietaris es van donar pressa a deixar clar que el proper estiu arribava el temps de la merescuda, evidentment, jubilació i que tenien l'esperança de trobar algú que continuara amb la seua tasca confitera. Sense dubte, única a la ciutat i, probablement, una de les més emblemàtiques de la Comunitat.
Tots tenim la mateixa esperança, que trobem qui es faça càrrec de la confiteria amb la mateixa dedicació i estima en què Fèlix, Glòria i tot el seu equip ho han fet durant anys. Eixa mateixa estima pel treball artesà que és el que ha fet possible, que El Túnel estiga obert des de principis del segle XIX.
La qüestió que els companys d'informatius ens van posar a la taula em va fer sentir i qüestionar altres coses.
Primer, sentir nostàlgia. Perquè som pocs els alcoians que d'una manera o altra no hem tingut alguna relació directa amb la pastisseria. És difícil no trobar arrels familiars que ens vinguen al cap quan parlem d'El Túnel.
Segon, la confiteria em deixa damunt la Taula, la qüestió de si realment posem en valor aquest treball artesà. El de la confiteria, en aquest cas, amb moltíssimes hores de dedicació i que a la vegada és una manera de defendre les nostres tradicions i la nostra cultura gastronòmica. I de moltes altres tasques artesanes pròpies de la nostra cultura.
I tercer, El Túnel ens fa pensar amb el comerç tradicional. En com, d'una manera sibil·lina, hem deixat que siga devorat al nostre poble i molts altres de les nostres terres. I amb ell, ha desaparegut una bona part de la nostra identitat.
La seua defensa, la defensa del petit comerç de tota la vida, és una assignatura pendent. Tan pendent que no s'ha abordat de veritat mai. Encara som a temps d'afavorir, comprant uns i protegint uns altres, que es mantinga el poc que ens queda. Salut. I bon dia