La necessitat de l'educació física
A hores d’ara, crec que no hi ha debat al respecte de la importància de la professió i de l’assignatura de l’Educació Física, però per si de cas, i donat que tinc l’oportunitat, donaré el meu punt de vista.
L’educació ‘per se’ té poder transformador en les persones i tant els mestres com la comunitat pedagògica ha d’enfocar-se cap a la recerca del benestar individual i col·lectiu i cap a la formació de ‘persones’.
L’assignatura d'Educació Física està dirigida especialment a la millora de les conductes motrius, però aquestes són inseparables de les conductes gestuals i emocionals, som ‘cos i ment’, inseparables.
L’Educació Física és la única disciplina que pot formar aprenentatges des de l’experiència corporal, des d’ella es poden construir coneixements i aprenentatges de tot caràcter, degut a que cos i ment són inseparables, i no són un objecte d’aprenentatge si no el lloc on s’apren.
A través del moviment i de les experiències viscudes amb el joc i la competició, els alumnes poden aprendre i adquirir hàbits de vida saludables, potenciar la seua responsabilitat personal, la capacitat de presa de decisions i d’esforç, la persistència i la resolució de conflictes que porta el treball en equip...
En definitiva, l’assignatura d’EF aporta molt més que la simple millora de la condició física...