La nostàlgia del Xitxarra

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

Encetem un nou any, ple de nous propòsits i projectes. Alcoi canviat per un nou carrer Entença més ample per als vianants, més estret per als conductors i replet de solucions tecnològiques a les quals els ciutadans aniran adaptant-se i coneixent.

2019 és un pas més en el projecte de ciutat intel·ligent en què està immers Alcoi. Una població que treballa el seu futur però que també agraeix i recorda el seu passat. Enguany serà un any per a la nostàlgia, per al record d'aquells serveis que se'n van anar sense poder evitar-ho. En el 2019 es compleixen 50 anys de la desaparició del tren Alcoi- Gandia i del Villena-Alcoi, el segon potser menys conegut.

La realitat és que en l'últim viatge del 15 d'abril de l'any 69 només portava 10 viatgers. Mesos després també va es tancava el VAY (Villena-Alcoi-Iecla) que s'havia quedat en un servei diari.

Mig segle després,  la sensació que queda d'aquell abandó anunciat és el haver deixat morir dos línies de les quals s'hagueren pogut traure probablement altres usos. En el seu moment la inversió per construir la via Alcoi-Gandia a finals del XIX va costar 23 milions de les antigues pessetes. però els trens de via estreta se'n van anar al desballestament. Es van salvar els del País Basc, Catalunya i la cornisa Cantàbrica que encara funcionen.

La irrupció del Seat 600 es va menjar a les velles locomotores “Cocentaina', 'Vilallonga' o 'Gaianes'. Ara es poden recuperar alguns trams com a Via Verda, encara que per recordar el soroll, l'escassa velocitat del Xitxarra caldrà vore fotos, gravacions , o visitar a Almoines el museu de l'Associació Tren Alcoi- Gandia. I res millor que algú ens conte aquells viatges per les nostres comarques, pels camins de ferro quan la pressa era un element secundari del trajecte.