La parada del gegant

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

Sempre trobem a faltar les coses quan, per diversos motius, no les podem utilitzar. Ara recordarem  durant dos mesos  un dels ponts més  emblemàtics: el de Sant Jordi,  perquè precisa unes remodelacions. Quan torne a obrir-se les voreres seran més amples per als vianants i hi haurà un carril menys per als vehicles. 

A  principis de l’anterior segle destacaven que els ponts de formigó armat no necessitaven tanta conservació com els d’estructura metàl·lica.

I eixa va ser una de les raons principals per la qual van optar per construir el pont de Sant Jordi amb este material. El projecte es va retardar més d’ una dècada. I al final, perduda l’ajuda estatal,  no hi va haver més remei que finançar l’obra  amb els diners dels alcoians. El pressupost no va ser baixet, perquè va pujar al doble del previst: va costar més de dos milions i mig de les antigues pessetes.

L’any 1928 el pont estava acabat, però es va haver d’esperar tres anys a obrir-lo definitivament per problemes en la consolidació del terraplè. I des del 1931 ja va estar donant servici.

Ara, assumida la resignació de no poder passar amb el vehicle , cal esperar que no es demore el temps de l’obra i mentre s’ha de circular pels itineraris alternatius. Des d’alguns d’ells es pot contemplar la magnificència d’un gegant que arriba fins als 42 metres d’altura.

Una verdadera meravella d’estil art déco que figura en moltes llistes i en molts llibres com una joia destacada. L’empresa navarresa que el va construir, ‘Erroz y San Martín’, ja va dir en el seu moment que és tractava de l’obra més important de formigó armat d’Espanya i vaticinava que ocuparia un dels primers llocs de les construïdes en l’estranger.

La casualitat i la dilació en el temps van servir per a erigir un pont d’una manera diferent a l’esperada. Ara demana un recés, una parada tècnica. Tot això és un maldecap, una incomoditat, però ens serveix d’alguna manera per apreciar la gran obra d’arquitectura i enginyeria que resulta essencial en el paisatge  i en el dia a dia d’Alcoi.