La Rosaleda: Culpables per acció i culpables per omissió

ANNA SERRANO

Anna Serrano és regidora de Compromís a l'Ajuntament d'Alcoi.

A tres mesos de finalitzar la legislatura una cosa sí que és certa: en la legislatura pròxima continuarem amb el calvari de La Rosaleda, un dels molts temes pendents que es deixarà l’actual govern, igual que el de la La Canal, el del Servei de la Brossa o el de la Neteja Viària. Però no hi ha pressa, qui entre que carregue amb el mort. Moltes promeses i pocs fets!

Recordem que l’obra de La Rosaleda és com l’herència que passa de pares a fills. Va ser executada pel govern del PP, a pesar de l’oposició de milers de signatures, va ser denunciada per La Carrasca, i el Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que obligava a recuperar-ne la zona verda. A la vista que el Tribunal n’exigia l’execució forçosa, l’Ajuntament va convocar un concurs de projectes i el que en va resultar guanyador no responia a les exigències del Tribunal. Es va modificar unes quantes voltes, però tampoc no s’ajustava a la legalitat.

Algunes qüestions no acabem d’entendre de tot aquest assumpte. Per això des de Compromís n’hem demanat informació a una part i a l’altra. En comissió informativa hem preguntat quins són els punts fonamentals de discrepància entre els dos partits en el govern (PSOE-EU) i la Colla Ecologista La Carrasca, per què s’ha tardat tant de temps a intentar buscar-hi una solució, etc. Per altra banda, ens hem reunit també amb el grup ecologista i compartim amb ells una premissa bàsica: que la concepció global del projecte no s’ajusta a l’ús que hauria de tenir com a zona verda urbana. Per a Compromís és desencertat que les bases del concurs per a triar el projecte de reparació de La Rosaleda eren molt restrictives i prioritzaven l’aparcament sobre la zona verda, a més de buscar-se per damunt de tot la proposta més econòmica, encara que no fóra la millor.

Aquests últims anys s’ha tornat a parlar de La Rosaleda de tant en tant, però és des de fa un parell de mesos quan el tema ha ressorgit amb més ímpetu. Sorprén que hi haja hagut tants mesos de silenci, però tot té un perquè i ho intentarem explicar. Al gener de 2014 el govern actual —concretament, la regidora de Règim Jurídic— anunciava que s’elaboraria un nou projecte que s’ajustara als requeriments legals. Hi va haver algunes reunions amb La Carrasca a fi d’acostar postures i es va acordar que quan s’enllestira es presentaria al grup ecologista a fi de buscar-ne el màxim consens possible. Després de quasi un any —a finals de 2014— es tornaren a reunir amb La Carrasca per a presentar-los el que havia de ser el nou projecte, que va resultar ser el mateix però empitjorat: havien eliminat els caminets interns, la qual cosa dificultava l’accés a les persones amb mobilitat reduïda. En qualsevol cas, la proposta no acaba d’agradar a ningú —ni a Compromís, per descomptat! Però és la que divendres passat va aprovar la Junta de Govern i la que finalment s’enviarà al Tribunal Superior de Justícia. Haurem d’esperar uns quants mesos  (o...?) per veure si s’accepta o hi cal alguna altra modificació.

Vist aquest escenari, arribem a la conclusió que el govern ha deixat passar el temps i ha estat suficientment diligent per resoldre el tema de La Rosaleda. Una llàstima que el govern no haja estat capaç d’arribar al consens, com ja n’estem acostumats. Entenem que és un projecte costós i que no tindrà massa rendibilitat electoral. Siga com siga, aquesta és una història més de despropòsits a la qual no augurem una solució a curt termini. Però el que sí que és cert és que l’última paraula la té el Tribunal Superior de Justícia. I el que dictamine s’haurà de fer i prou. Actuar contra la legislació no pot quedar impune.