La terra maleïda

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Ausades vida que hem pecat d'ingenuïtat! Ens havíem cregut la igualtat d'oportunitats i que la cultura de l'esforç era la clau de volta per a tindre una millor vida laboral. Però a la vista de les últimes informacions no puc evitar sentir-me estafada i enganyada. I és que cada vegada sóc més conscient que la realitat supera la ficció. I com que aquella no m'agrada gens ni mica, hui parlaré de ficció literària aprofitant que ens trobem en el mes d'abril.

I és per això que em permet recomanar-los una novel·la, La terra maleïda del contestà Juan Francisco Ferrándiz, també amb versió en castellà, un llibre fruit de dos anys de creació literària que va començar amb el descobriment de dues paraules: Gòtia i la Marca Hispànica.

Amb un talent narratiu demostrat i consolidat, Juan Francisco Ferrándiz ens endinsa en una història èpica, la de la Barcelona del segle IX, una ciutat oblidada, assetjada per sarraïns i mercenaris, situada en els límits del Sacre Imperi, sotmesa a la tirania i a la lluita de poder d'uns nobles corruptes que, immersos entre conspiracions i conjures, exploten els seus habitants fins a límits insospitats. És, sense més adjectius, la lluita descarnada per la supervivència i la glossa de la resistència i la dignitat humanes.

La terra maleïda és la narració d'una epopeia històrica on les intrigues, l'ambició, les revenja, la traïció,  la força tel·lúrica, l'espiritualitat, la màgia atàvica, els ritus pagans, l'amor, el sexe i la mort se'ns presenten de la mà d'uns personatges teixits amb gran solvència creativa, que a través del conflicte ens guien per una època òrfena de documentació. I de tots els protagonistes que ens permeten resseguir el fil històric, sens dubte, tornen a excel·lir les dones, especialment Rotel, Goda i Elísia de Carcassona, paradigmes de la fortalesa de la ciutat i depositàries de la saviesa ancestral.

Juan Francisco Ferrándiz, en la seua quarta novel·la, torna a sorprendre'ns amb un magnífic relat que absorbeix amb deler el lector des del primer fragment, es consolida com un mestre de la paraula escrita i aconsegueix ocupar un lloc preeminent en el panorama de la ficció històrica, amb èxit de venda i de crítica. I tot això des de Cocentaina estant!  Es pot demanar més?