La via verda
La Columna - (martes, 14 de noviembre de 2017)
Es refereix Ovidi Montllor a les nostres festes (bé, a les nostres festes i al café licor) com eixe espai d'unió entre pobres i rics, entre amos i senyorets, eixe lloc social on moros i cristians es fan germans. Això és ben cert, encara que, en la meua opinió, hi ha un altre lloc -en aquest cas, físic- que podríem dir és el més democratitzador i transversal de tota la societat alcoiana: la via verda
No importa a quina hora o quin dia de la setmana anem: En els primers kilòmetres d'aquest itinerari trobarem la representació harmoniosa de l'ecosistema alcoià: xiquets, joves, majors, estudiants, pensionistes, gent aturada i gent amb feina, senyores i senyors arreglats però informals -com ha de ser-, caminant, corrent o en alguns casos com el meu, fent com que correm, anant en bici o fent-se fotografies per a l'Instagram.
Això es pot fer a altres llocs, no vull tampoc pecar d'excés d'alcoiania, però sincerament: no amb eixos paisatges. Per això aplaudisc qualsevol millora que es faça, com ara la tan necessària il·luminació dels túnels o el reforçament dels talussos. Ja que vam perdre l'única oportunitat de comptar amb un enllaç ferroviari amb Alacant, gaudim i cuidem aquest meravellós camí verd on segurament, ens trobarem qualsevol dia.