La vivesa de la ràdio

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

La ràdio ha rebut un sentit homenatge i s'ha aprofitat el dia que li assenyala l'any per a recordar-la.  Una parada que també ha servit de reflexió i d'anàlisi del futur. Perquè en la voràgine i barreja de comunicació constant portada per les xàrcies i la tecnologia tot és meneja a un ritme de vertigen i més que el present preocupa el futur a curt termini.

Els records no tan llunyans de la ràdio semblen carregats de romanticisme. El transistor sonava tot el dia en les cases mentre es desenvolupava  paral·lelament  l'activitat quotidiana. La ràdio acompanyava en el treball a través dels altaveus de les fàbriques. Pel carrer molts anaven amb  l'aparell pegat a l'orella sense auriculars per escoltar informació o retransmissions esportives.

La ràdio ha canviat de receptors i els ha substituït per mòbils i aparells diferents, s'ha atomitzat i s'ha convertit també en podcast per guanyar-se un lloc en les xàrcies i les plataformes. La ràdio sempre ha semblat la germana pobra en el seu moment de la televisió i ara de l'allau de vídeos i imatges que poblen el ciberespai. Però és una supervivent, ha sabut conviure amb els aparentment més poderosos i  va resistir una etapa dura quan alguns auguraven que s'apagaria.

Es van equivocar i a través de les ones  continua arribant la proximitat, la vivesa, la força de la veu i la màgia que transmet. Potser haurà de reinventar-se, incloure nous continguts, modificar alguns formats que s'adapten als gustos dels nous oients, acceptar mestissatges  però la seua naturalitat i la confiança que ofereix la mantindran en esta torre de babel de la comunicació que caracteritza el segle XXI.

Ens queda molta ràdio per escoltar i per gaudir, moltes històries que sentir a través d'una emissora històrica com és Ràdio Alcoi, en marxa des de 1931.