La xarxa Alcover

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

He fet un viatge llampec a Alcoi, amb motiu d’un homenatge que li retia la Xarxa Alcover al gran pintor alcoià, Antoni Miró. Crec que també era per a mi, l’homentage, però es veu que era d’obligat compliment  per ser-ne la presidenta d’honor (les meues tasques són nul·les, però m’encanta representar-los: són uns amants del teatre en català que estrenen per tot arreu i són boníssims). Antoni Mirò, en canvi, els ha fet dibuixos i gravats i és un honor per a ells i per a tothom que hi col·labore.

El meu viatge s’iniciva en un còmode Europmed a la simpàtica hora de les 10 del matí. No tenia temps de passar la nit, cosa que em sap molt greu, perquè hauria sojornat a l’esplèndid mas de Toni. La tornada va arribar a ser grotesca: un Talgo dels anys 40, sense cap servei als passatgers i d’una lentitud indescriptible. De València a Barcelona vam estar més de quatre hores i mitja.

Tot plegat però no té cap importància. Aquell dinar amb gent tan estupenda valia tots els inconvenients del món. Hi havia el meu amic Carlés Cortés, que és vicerrector, tres voltes, de la Universitat d’Alacant, i a més és un escriptor d’una qualitat contrastada. Com a persona és rotundament encantador.

Hi havia, naturalment, Antoni Miró, que em va regalar dos llibres més. La meua biblioteca, ara esquifida, perquè la vaig donar a l’Ajuntament d’Alcoi i ho dic amb complaença, està formada per més de quatre prestatges de Toni, que és un productor de llibres més fèrtil que una editorial, la qualitat dels quals és extraordinària.

Què vos diré de Toni Miró que no sàpiga tothom? És un pintor conciençut, amant del detall; li agrada la figuració, però faria bé qualsevol altre estil. És un rebel que pinta denunciant la realitat més obscura -i obscena- que vivim cada dia. És un creatiu completament diferent dels altres. Si fora de Nova York eixiria en les portades de totes les revistes del món. Però és que nosaltres, els valencians, som una colònia que va perdre una guerra, el 1707, i que hem estat tractats com a inferiors tot aquest temps. Som una colònia, sí senyor.

I tanmateix, de l’obligatòria inferioritat en què estem capficats, apareixen genis. Alguns d’Alcoi. No en tingueu dubte: Antoni Miró és un geni: paraula d’alcoiana.