L'aigua, debat ineludible

MOISÉS PÉREZ

Moisés Pérez és periodista de El Temps.

Cristal·lina, desposseïda de sabor i element insubstituïble que atorga vida al planeta Terra, l'aigua és un recurs natural força cobdiciat, i negat en algunes de les zones més pobres del món. A Europa, bressol de l'Estat del Benestar i dels drets universals, la discussió sobre aquest bé insubstituïble radica en els beneficis i perjudicis de qui ostenta la gestió. Mentre els partidaris acèrrims del lliure mercat advoquen l'eficiència de deixar en mans privades l'aigua, des de les posicions més socials es defensa el control públic d'un element vital. Si la tendència de les dècades passades fou entregar a les empreses privades la seua gestió, durant els últims anys s'ha invertit la situació. París, Nàpols o Berlín n'eren exemples. Només l'Estat espanyol caminava al pas contrari que els seus socis europeus.

Aquest debat econòmic i social va irrompre a Muro durant la passada legislatura. Els problemes en la gestió de l'aigua van obrir la porta a la privatització del servei. L'aleshores alcalde i actual conseller d'Economia, Rafael Climent, de Compromís, va esgrimir els informes econòmics municipals per externalitzar la gestió. Va invocar la manca d'alternatives amb el suport del PSOE. Esquerra Unida, per conviccions ideològiques, i el PP, de manera paradoxal, van mostrar la seua negativa a l'operació. Al remat, el bipartit Compromís-PSOE va adjudicar l'aigua a Tecvasa, una firma reconeguda al sector i que havia tingut directius ben relacionats amb el PP. Fins i tot, el seu nom va sortir al procés judicial que investiga el suposat saqueig del Canal d'Isabel II durant els diferents governs populars de la Comunitat de Madrid.

L'any 2015, però, les majories van canviar. Les urnes van encimbellar un pacte entre Compromís i Esquerra Unida que incloïa la tornada a mans públiques del servei una vegada finalitzara la concessió. Amb una alcaldia rotatòria de dos anys entre la formació esquerrana i la coalició valencianista, Francesc Valls, d'Esquerra Unida, va explorar fórmules per fer viable la gestió pública. Van analitzar-se models com ara Valladolid, i, fins i tot, diversos experts en el sector van elaborar un informe. El trencament del pacte d'esquerres, tanmateix, va aturar-ho tot.

D'ací a set dies, concretament el 13 de febrer, la concessió de l'aigua caduca, segons afirmen fonts municipals. En aquest cas, no hi ha possibilitat de prorrogar el contracte. I amb una setmana de marge, tampoc hi ha temps o bé per crear una estructura pública que s'encarregue del servei o bé per preparar un altre concurs que entregue a mans privades l'aigua. D'aquesta manera, Muro està condemnada a pagar fora de contracte a Tecvasa per mantenir el servei, critiquen des del consistori. Una situació indesitjada que evidència la urgència de debatre de manera transparent, sincera i amb dades quin model de gestió volem, i quins costos i beneficis tenen cada opció tenint en compte que l'aigua és una necessitat bàsica. Cal una discussió rigorosa, lluny de maniqueismes i d'interpretacions interessades. La imminència de les urnes hauria de propiciar-ho. Malgrat tot, en sóc escèptic.