L'amor romàntic
La Columna - (miércoles, 15 de febrero de 2017)
Bon dia a tots. Quants de vosaltres vau celebrar l’amor ahir, dia de Sant Valentí?
Interessos comercials a banda, m’agradaria reflexionar sobre eixa idea d’amor romàntic inculcada al gènere femení i que, hores d’ara, segle XXI, encara predomina. Comence.
La meua iaia, per exemple, va començar a treballar vora els 7 anys d’edat, ha viscut una guerra civil i la conseqüent postguerra amb dictadura com a bonus track,. Ella no tremola al considerar-me un fracàs perquè ni tinc marit ni fills ni tan sols un treball de funcionària que pal·lie este despropòsit. “Què serà de mi?” pensa ella, convençuda que els estudis que tinc i els esforços que faig van en una direcció completament equivocada.
Calcule que la meua iaia haurà treballat vora uns 60 anys de la seua vida, potser més, però la seua pensió és de vídua. Ella no és un cas aïllat.
I què té a vore açò amb l’amor romàntic? Segons la meua iaia “ho tinc cru” perquè em faré vella i qui em salvarà llavors? Moltíssimes pel·lícules, revistes “femenines”, missatges publicitaris, contes infantils o l’església li donen la raó.
Per molt que li pese a la meua iaia, pense que “l’amor” no és un salvoconducte per a la salvació i la seua celebració deuria ser diària. Feliç dia de l’amor per a tots també hui, 15 de febrer.