L'au Fènix

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

Ja han passat unes quantes setmanes que s’ha constituït l’executiu i tenim govern. Sobre el president, Pedro Sánchez, podem dir moltes coses, ens pot agradar o no la seua persona, el seu posat altiu, el seu discurs modulat, cambiant i en general bastant buit. Ens pot agradar o no la seua política, la forma en què ha arribat al govern, els pactes que ha hagut d’establir després de rebutjar les formacions que ara són socis de govern… però certament el que no se li pot negar és que té la virtut de l’Au Fènix.

A l’Edat Mitjana, la simbologia animal tenia una gran importància i regia les creences de la gent. Es considerava que els animals tenien unes virtuts o uns defectes equiparables als humans i que podien aprofitar de model de conducta. No importava tampoc que els animals foren reals o imaginaris, la veritat és que molts es confonien per desconeixença, com per exemple el tigre amb un tipus de serp o l’unicorn amb la zebra o el rinoceront.

D’aquests animals imaginaris destaca l’Au Fènix, un ocell d’extraordinànies característiques del qual només viu un exemplar en el món. La seua morfologia és meravellosa, plomes de color porpra, amb tacte de cera, bon aroma, i una gran cresta en el cap, però el més significatiu és que viu entre 400 i 500 anys i quan veu propera la seua desaparició s’autoimmola cremant-se en una foguera produïda per la calor del sol. De les cendres naix un cuc que amb el temps torna a convertir-se en fénix i així successivament.

La imatge simbòlica d’aquest ocell va ser molt utilitzada per poetes i autors medievals. Els primers es comparaven amb el fénix, ja que eren capaços de morir per amor i després renàixer, els altres consideraven que la imatge de l’ocell siginificava la ressurrecció i la divinitat. A més tots eren conscients de la singularitat del Fènix, animal únic en el món perquè només hi havia un exemplar.

I no em digueu que el nostre president no té la mateixa virtut. Un home que va ascendir a la secretaria general d’un partit sense massa convenciment i que després de ser pràcticament expulsat, renaix de les cendres imposant-se, per segona vegada, com a secretari general a altres candidats més ben situats i no només això, sino que es converteix en president del govern després d’una moció de censura, fet que mai no s’havia produït a Espanya i en molt comptades ocasions en altres països. I no ha resorgit de les cendres una vegada, sinó més d’una, ara acaba de convertit-se una altra vegada en president del govern després de dues eleccions generals que ha guanyat amb major o menor fortuna.

I si, a més, és capaç de posar els mitjans per arreglar el conflicte català, certament estem davant d’un nou Au Fènix.