L'encant del consens

FERRAN CANO

Ferran Cano és periodista , presentador de televisió i columnista en el diari Levante EMV i la revista Urban.

S'imaginen un Congrés dels Diputats en el que un lider de l'oposició li diguera tot el bo fet pel seu rival el President del Govern? Ho pense i em sembla ciència-ficció. A Espanya, al contrari que altres països desenvolupats amb més maduresa democràtica , no es du això de l'objectivitat i el bé col·lectiu. Ja sabem que tirar-se els trastos al cap trau millor rèdit electoral que triar els punts en comú. Perquè en les formacions polítiques, com en les persones, per poc que rasquem hi trobem aspectes en comú que sempre amainen l'equidistància. Es diu dialogar amb ganes d'acordar.

Tot i açò, malauradament acostumen a caure en el reiteratiu "I tu més... "Sempre en negatiu per agradar als del nostre club, guanyar nous adeptes que es traduïxen en vots i de pas, mantindré o aconseguir un bon seient per al pompis.

Però estos dies he tornat a tindre fe en les regles de govern, almenys el que em toca de prop. Afortunadament moments com el viscut en el consistori Alcoià demostren que hi ha esperança. Quatre colors d'acord pel bé comú i una disconformitat, que també ha d'existir i és natural en el complex mon del consens.

Tant de bo s'estenguera pel centralisme esta sa costum de mirar per altres pompis, els dels veïns i fer realitat eixa arrel etimològic de la política que parla de fer per als ciutadans... Ja veuen que si es vol, es pot.