Les arts d'Alcoi

JESÚS TRELIS

Jesús Trelis es periodista, cap de redacció del diari Las Provincias.

La passada setmana vaig entrevista al pastisser, un del millors del món, Paco Torreblanca. Al llarg de la conversa em va dir que la seua dona, la Xel.lo, li diu ell, es alcoiana. El mestre pastisser ho deia amb molt orgull. “Alcoi és l’epicentre cultural de la Comunitat”, em va dir, fent referència a les arrels de la nostra ciutat i al quantiós bagatge artesanal que té el nostre poble.

Em va fer pensar com, des de fa dècades, s’ha treballat el ferro com en pocs llocs, la marroquineria i els bordats; de com hi ha una cultura musical de primer nivell, molt lligada a la festa, evidentment; de com hi ha tradició, fins i tot, literària (des del sainet a la poesia) o del propi disseny, portat en bona part, de la mà de l’industria tèxtil o del paper.

Tot i això sense oblidar el gran tresor artístic de les arts plàstiques, especialment de la pintura, amb autors reconeguts i únics com Cabrera i molts altres que encara porten  el nom d’Alcoi i el seu art per tot arreu. Alguns, malauradament, ja han deixat d’estar entre nosaltres, però sempre a la memòria com el meu estimat Benigno Andreu o Paco Barrachina.

Pintors, escultors, coreògrafs, dissenyadors, artesans del ferro i del bordat, mestres sucrers, que com Torreblanca, fan amb dolços espills d’un poble. Alcoi és cresol d' artesans i artistes i, como em deia el pastisser de Villena, hi ha un clar perill, ací i a tot arreu, que el seu treball acabe desapareixent. Forme part del passat.

Per què no fer un banc de treballs tradicionals i artesans locals? Per què no treballar per mantindré i donar suport al que són les arrels d’un poble?  Molts d’aquest oficis es perdran, si no s'han perdut ja, si no compta amb  un suport per mantenir-los perquè ja no són rentables.

Tenia raó Torreblanca quan em deia que un poble que oblida les seus arrels perd la seua identitat. Cal posar-se a treballar per a evitar-ho.